sábado, 14 de agosto de 2010

Nomès un simple diploma...

Assegut, avui davand la barra, perquè no hi ha massa feina...
Oobervo, analitzo, escolto a les poques persones que es troben en el meu local...
Un parlen de Futbol:
- El Barça, este año, tiene una plantilla menos potente que el año pasado... Toni! quita la música y pon la voz de la tele, que ya ha empezado el partido!...
Els altres parlen de coses quotidianes... de la vida.... de la feina.... del futur..., mentre assaboreixen les meves fantàstiques patates braves.
Però hi ha una persona que, mentres parla, mentres conversa, mentres escolta els demès membres de la taula, va pensant, rumiant... ella està una mica absent, encara que segueixi el fil de les converses.

Què s'amaga darrera d'aquesta dona? Què li passa? Com es troba?...Segurament que no gaire bé.
Una cara immillorable, encara que amb els ulls descaradament tristos. Un cos cansat de treballar, malgrat la seva ecelent presència... Una vida cansada. Una existència en la que no troba l'alegria de viure ni les ganes de tornar a reemprndre una altra nova vida, perquè, ella pensa, ja són massa noves vides... encara que s'equivoca!

La seva tristor, contínuament mal dissimulada, des dels meus ulls de cambrer, és més profunda del que poden apreciar, inclosos, es que parlen amb ella... Però, de què li ve aquesta manca de continuar lluitant? D'on surt aquesta conformitat, aquesta falta d'autoestima, aquest profund sentiment de culpabilitat?...

Ningú no ho sap, però jo sí!!

Li han fet molt de mal i, a més, l'han fet sentir culpable de totes les coses dolentes que li han passat en aquesta vida... segurament, de part de les seves parelles, les quals, febles, insegures de sí mateixes, amb uns complexes d'inferioritat davant d'un troç de dona tan guapa, atractiva, senzilla i, per damunt de tot, bona persona, l'han volgut anul.lar i fer-la sentir que ella és un no res emmig de la immensitat!!!

Quina injustícia!! La guapura també es paga!!

La única solució a aquest problema nomès es troba en el seu interior... S'o ha de creure... Ha de fer-se valer i que li vagin al darrera... perquè ella ho val tot l'or del món. Nomès així, aconsseguirà el seu objectiu!!!

I ho dic jo, un simple cambrer... però és que de cambre a psicòleg, nomès varia un simple diploma...